• Jaime Estrela

L'Evangeli segons Sant Clancy



Si no fóra una producció de Netflix, i no vinguera de la mà d'un creador consagrat com Pendleton Ward (Hora de aventuras), podria passar com un projecte alternatiu creat per a gaudir-lo en la soledat de la matinada. No obstant això, The Midnight Gospel, malgrat ser un producte comercial, aconsegueix traslladar aqueix aura de singularitat que té allò que no havies vist mai abans.


Duncan Trussell i Pendleton Ward uneixen forces i traslladen el món del podcast, pel qual és conegut el primer, a l'estil surrealista d'animació del segon. Ens presenten a Clancy, un transmissor espacial que adquireix un simulador d'universos de segona mà que no sap molt bé com funciona. Es dedica a viatjar a través d'ell entrevistant gent variada per a la seua emissió espacial “The Midnight Gospel”, és a dir, l'evangeli de mitjanit, títol que remet a una veritat una mica clandestina que com els millors secrets ha de ser difosa a crits.


Que el nom de la sèrie faça referència a un evangeli no és casual, perquè en ella apareixen en cada capítol una o dues personalitats expertes en diversos temes que s'oculten darrere dels personatges espacials dels universos que Clancy visita. D'aquesta manera, assistim en cada capítol a una masterclass pròxima en el seu aspecte sonor a una xarrada divulgativa TED, però en el seu aspecte visual és com tractar de seguir una mosca amb un caleidoscopi.


A pesar que puga semblar que peque de discursiva, llançant sermons sobre el perdó, l'abstracció de les drogues, el mindfulness o la meditació, el contingut d'aqueixos discursos es lliga estretament amb el que els ocorre a Clancy i als seus entrevistats, encara que a priori no tinga res a veure. La càrrega metafòrica dels universos pels quals transiten els personatges provoca que l'element visual es torne indispensable per a una cosa tan estrictament auditiva com un podcast.


En reduir els seus components narratius a la mínima expressió, no deixa de ser la història d'un adult que no ha deixat de ser un xiquet, que s'abstrau en l'exterior (l'espai) per a ignorar el que està malament en el seu interior. Però els seus creadors s'allunyen anys llum de la convencionalitat d'aquesta idea. Malgrat que ens transmeten explícitament, mitjançant els diàlegs, les idees amb les quals ens volen evangelitzar, és a través del vincle amb la imatge com arriben a millor port. Perquè és molt més fàcil entendre les múltiples vides de l'ànima segons el budisme a través de veure la fugida en una presó en la qual és impossible morir, per exemple, que simplement escoltant a un expert sobre el tema. I és que al cap i a la fi, una imatge val més que mil paraules.

La luz contra la pantalla

Revista Luciérnaga   Cine, Series y más.