• Héctor Gómez

La por dels estudis i la fragilitat del hype


En els últims dies s'han succeït les notícies referents al retard en la data prevista d'estrena dels grans títols cridats a reactivar la taquilla després del panorama desolador que està deixant la pandèmia de COVID-19. Però, a hores d'ara, cada vegada té més sentit fer-se una pregunta que semblava absurda fa tan sols uns mesos, però que ara podria començar a tindre l'aire de realitat: hi haurà sales de cinema per a llavors?


La pregunta, com diem, no és fútil. De fet, aquesta mateixa setmana vam conéixer la intenció d'un gegant de l'exhibició com és Cineworld de tancar temporalment les seues sales de cinema a Regne Unit a partir del 8 d'octubre, i fer el mateix amb la seua cadena filial Regal Cinemas als Estats Units. És un moviment cridaner pel volum de sales que tancaran les seues portes, però que segueix la tònica general del que està succeint a tot el món, incloent, per exemple, la clausura temporal dels Cines Paz a Madrid. I és que l'escenari es troba en una perillosa situació de cercle viciós, en el qual els cinemes no disposen d'una oferta atractiva per al gran públic (el cinema independent no podrà mai, per desgràcia, reactivar per si sol la indústria), la qual cosa fa que la gent no s'acoste a les sales com feia abans, també pel risc de contagi -per molt que s'insistisca, amb raó, que anar al cinema és totalment segur des del punt de vista sanitari-. Amb aquest panorama, davant la falta de públic, els grans estudis no s'atreveixen a llançar les seues grans apostes per por del fracàs en taquilla, i a perdre un percentatge important de les grans inversions que han realitzat.


En aquesta situació, qui s'atrevirà a fer el pas i arriscar per a tractar d'invertir la tendència? Vist el vist, els estudis no seran. I és que, malgrat la incertesa, les restriccions, les segones ones de contagis i les dificultats en general per a consumir cultura fora de les quatre parets de casa, els espectadors i espectadores estan posant de la seua part. Com també les productores, que continuen alçant rodatges malgrat les mesures estrictes de seguretat. I com també les sales de cinema, que han obert les seues portes i s'han dedicat de manera incansable a proporcionar un ambient segur i higiènic per a veure una pel·lícula. Però tots aquests esforços no són suficients si l'altra part de l'equació no aporta el seu granet d'arena. En l'actual model de consum, el circuit producció-distribució-exhibició no se sosté sense grans estrenes. I és ací on els estudis han de respondre.


Superherois només en la ficció

Divendres passat hauria d'haver-se estrenat Wonder Woman 1984 (Patty Jenkins, 2020), però a mitjan setembre coneixíem que Warner Bros. havia decidit retardar la seua estrena fins al 25 de desembre de 2020, intentant almenys que siga la pel·lícula del pròxim Nadal. En aqueix moment, ja s'especulava que podria succeir el mateix amb les seues altres grans apostes, incloent-hi la molt esperada Dune (Denis Villeneuve, 2020), prevista per al 18 de desembre. Doncs bé, ahir mateix es va fer públic -després de conéixer el passat cap de setmana que Nova York i altres ciutats estatunidenques, així com grans capitals europees com Londres, París o Madrid, anaven a tancar col·legis o restringir espais públics i horaris per a l'oci- que Warner també retardarà l'estrena de Dune fins a, de moment, l'1 d'octubre de 2021.


Per descomptat, aquests moviments de Warner Bros. afecten en cascada a la resta de projectes de l'estudi. The Batman (Matt Reeves, 2021) es retarda de l'1 d'octubre de 2021 al 4 de març de 2022, The Flash (Andy Muschietti, 2022) passa del 3 de juny de 2022 al 4 de novembre, Shazam! Fury of the Gods (David F. Sandberg, 2023) s'estrenarà el 2 de juny de 2023, huit mesos després de la seua data inicial, mentre que Black Adam, dirigida per l'espanyol Jaume Collet-Serra i que s'anava a estrenar el 22 de desembre de 2021, es retarda sense data. L'única bona notícia des de Warner Bros. és el sorprenent avançament del quart lliurament de The Matrix dirigit per Lana Wachowski, que s'anava a estrenar a l'abril de 2022 però veurà la llum (si no passa res) el 22 de desembre de 2021.



A aquests moviments de Warner cal sumar el que van fer fa poc Universal Pictures i MGM, que van tornar a retardar No Time to Die (Cary Fukunaga, 2021), el 25é títol de James Bond (i l'últim de Daniel Craig com a protagonista) fins al 2 d'abril de 2021. Amb tot això, la taquilla queda òrfena de blockbusters, la qual cosa fa que una pel·lícula com Tenet (Christopher Nolan, 2020) es mantinga com l'única escletxa d'esperança, aconseguint els 300 milions de dòlars de recaptació a tot el món. Unes xifres, per cert, molt inferiors a les d'un any normal. Per cert, precisament Christopher Nolan, al costat d'altres directors de la talla de James Cameron, Clint Eastwood, Sofia Coppola, Steven Soderbergh, Martin Scorsese, Zack Snyder, M. Night Shyamalan o Edgar Wright, estan liderant una iniciativa per a "salvar les sales de cinema", reclamant al Congrés inversions que rescaten els espais d'exhibició perquè el model continue sent sostenible.


En definitiva, els estudis continuen confiant que una cosa tan volàtil i inestable com el hype siga suficient per a mantindre eternament l'expectació del públic davant les seues pel·lícules. Però el públic no és un ens abstracte, són persones que han de bregar amb problemes molt importants en el seu dia a dia, per a les quals la cultura és quasi un luxe en molts casos. Si el públic arrisca unes desenes d'euros per a anar al cinema (quantitat gens menyspreable en aquest clima tan incert), per què no ho fan els grans i multimilionaris estudis? El cercle viciós ha de trencar-se en algun punt, i és injust que el trenquen aquells que tenen menys possibilitats. Si la por continua dominant la manera d'actuar dels grans estudis, és el seu propi model el que està en perill, perquè les plataformes com Netflix o Amazon són ací, creixent i guanyant els espectadors que perden les sales. Veurem en el futur a aquestes plataformes adquirint sales de cinema i projectant allí pel·lícules produïdes per elles mateixes? En aquest escenari és més que probable.

La luz contra la pantalla

Revista Luciérnaga   Cine, Series y más.